Manifest en defensa de la cultura i les arts

Foto: Joan S. Puig Pasqual via El Periódico

Manifest en defensa de la cultura i les arts

Mitjançant aquest text ens dirigim a l’opinió pública i a les diferents institucions que regulen o condicionen la política cultural, sobretot a nivell estatal, però també autonòmic i local. Ho fem perquè considerem que és necessari i urgent replantejar la política i la legislació que afecta les arts i totes les branques de la cultura, incloses l’educació i la recerca científica.

Entenem que l’actual crisi exigeix més que mai responsabilitat, mesura i bon criteri en les inversions en cultura, educació i recerca, però considerem que la política cultural ha d’evitar en qualsevol cas la destrucció d’un teixit social i cultural que ha costat molts anys de construir.

Volem assenyalar com a especialment ineficaç i nociva la recent pujada de l’Iva al 21 per cent aplicada a les arts plàstiques, la música, el cinema i les arts escèniques. En primer lloc aquesta mesura se sustenta en una equivocada consideració de les arts com a mer espectacle. Això és especialment greu si tenim en compte que els espectacles esportius com el futbol gaudeixen d’un tracte fiscal privilegiat.

En pocs mesos aquesta pujada de l’Iva ha començat ja a destruir allò que milers de persones han aconseguit construir amb esforç al llarg de molts anys.

Considerem que la desproporció entre les quantitats que es podran recaptar després d’aquesta pujada i l’enormitat dels danys que aquesta haurà causat directament és tal que no té cap sentit, tret que el propòsit sigui aniquilar la cultura. Per això mateix hem de recordar que:

Si es menysprea la cultura anem cap a un pensament únic i cap a la incapacitat per al diàleg i la cooperació.

Si es destrueix la cultura estem condemnats a la barbàrie.

Sense cultura no pot haver-hi llibertat, ja que no hi ha llibertat d’elecció sense coneixement i sense responsabilitat.

Per això sense cultura no pot haver-hi democràcia, i en conseqüència tampoc pot funcionar amb plenitud l’economia.

Si no es té cura de la cultura es produeix una ràpida decadència general de tota la societat.
En resum: sense cultura no hi ha futur. Un país que negligeix i destrueix la cultura, l’educació i la recerca científica està destinat a la decadència en tots els àmbits i a la pobresa material i espiritual. És un país sense futur.

Demanem que el govern espanyol rectifiqui la seva actual política cultural. En primer lloc i amb caràcter urgent demanem que s’anul·li la pujada de l’Iva al 21 per cent i que s’apliqui un IVA reduït a tot tipus de manifestacions artístiques i culturals.

Sabem que fins i tot a curt termini aquesta pujada està sent ja molt nociva i que, si no es rectifica, causarà una cadena de fallides i tancaments de petites, mitjanes i grans empreses culturals i en pocs mesos ens pot privar fins i tot de les manifestacions que gaudeixen de major prestigi i èxit a nivell local i internacional. Corren perill de tancament o de degradació fins i tot prestigioses galeries, fires, centres i museus d’art, així com també festivals de música i d’arts escèniques que abans de la pujada de l’Iva no només eren viables, sinó fins i tot plenament reeixits. I que ara són inviables, donat que els seus preus ja no són competitius a nivell internacional. Que un festival musical de gran èxit com el Primavera Sound es plantegi abandonar Barcelona i traslladar-se a França i a Portugal a causa de l’Iva és un símptoma inequívoc i preocupant.

La destrucció d’aquestes manifestacions artístiques i culturals és greu per si mateixa, però comporta a més una gran disminució d’ingressos en tots els sectors que fins ara s’havien beneficiat de l’atractiu turístic que la bona oferta cultural proporcionava. Per començar, tots els sectors vinculats al turisme cultural (restauració, turisme, hostaleria, viatges, transports, comerços...). L’efecte resultant de tot això serà una greu destrucció econòmica, una gran disminució dels beneficis i, en conseqüència, una recaptació d’impostos molt menor. Just el contrari del que aquesta mesura pretenia.

Considerem que el govern espanyol ha de buscar altres vies per recaptar impostos, sense danyar l’economia productiva i sense destruir la classe mitjana, base de tota societat digna i de tota economia competitiva. Seria suficient amb gravar les operacions clarament especulatives i amb evitar l’endeutament excessiu de l’Estat i dels ciutadans a causa dels interessos bancaris.

Volem recordar que a l’Estat no li faria falta augmentar les inversions en cultura si es decidís a fer una llei capaç de fomentar el mecenatge. El problema és que cada vegada que un responsable de Cultura del govern espanyol intenta dur a terme una Llei del Mecenatge comparable amb la dels països civilitzats més eficaços, un responsable d’Hisenda l’hi impedeix.

Per això volem finalment recordar que la cultura és, a més, un excel·lent motor econòmic, que té una extraordinària capacitat per projectar una imatge positiva i atractiva d’un país o d’una ciutat, i que indirectament fomenta en gran mesura l’activitat econòmica en altres sectors, per exemple el turístic i el comercial. Pensin en allò que seria Barcelona sense Gaudí o Madrid sense el Museu del Prado. És un fet que ni les obres d’aquest arquitecte ni les col·leccions d’aquest museu haguessin estat possibles sense un generós mecenatge.

Diuen que rectificar és de savis. Rectifiquin abans que sigui massa tard.

Signen:

1.  Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC) 
2.  Associació Art Barcelona (Abe) 
3.  Associació Art Catalunya (AC) 
4.  Associació de Galeries Independents de Catalunya (GIC) 
5.  Gremi d’Antiquaris de Catalunya
6.  Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) 
7.  Associació de Crítics d’Art de Catalunya (ACCA / AICA-Catalonia) 
8.  Associació Centre Museu de la Fotografia (ACMF) 
9.  Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC) 
10. Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) 
11. Foment de les Arts i el Disseny (FAD) 
12. The Photographer+s Company 
13. Arts Santa Mònica 
14. Centre d'Art La Panera 
15. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) 
16. Fundació Foto Colectania 
17. Fundació Francisco Godia 
18. Fundació Privada Espai Guinovart 
19. Fundació Sorigué 
20. Fundació Tàpies 
21. Fundació Vila Casas 
22. Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) 
23. Museu del Modernisme Català 
24. Sergi Aguilar, artista i director de la Fundació Suñol 
25. Pere Almeda, director de la Fundació Palau 
26. Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró 
27. Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

Camila y el Arte

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Instagram